Bac 2011 – Arte de Guerrilla

Arte de Guerrilla - Bac 2011

Arte de Guerrilla - Bac 2011

ARTE DE GUERRILLA (español)

 

Cuando el arte es entendido como una especie de economía que obedece a las reglas del posfordismo siendo un espectáculo consumista y mediático, su discurso se convierte simplemente en publicidad. Como el tiburón y las vacas en formol, el arte no es más que un producto. Afortunadamente, aún existen formas de resistencia que generan conciencia y que tienen como única razón de existencia la acción social, punto de unión colectiva frente a la influencia del mercado y la obediencia a la cultura del “establishment”. Algunos teóricos y críticos del arte como Danto, reflexionaron a inicios de los años 80, sobre el fin del arte y el nacimiento de nuevas concepciones artísticas con infinidad de caminos y nuevos discursos para su producción. Danto afirma que el arte contemporáneo ha conseguido, y este es uno de sus mayores logros, la libertad del artista para transmitir ideas y hacer crítica política y social.En esta misma línea se encuentra el arte de guerrilla yendo más allá de la pura forma artística, pues la trasciende conteniendo siempre un mensaje social y activo con la voluntad de despertar la conciencia crítica del espectador frente a las contradicciones y los conflictos creados por el sistema. Así, consigue establecer una simbiosis entre la parte lúdica del arte y la reflexión. Todo y su carácter subversivo y revolucionario utiliza sin embargo, las tácticas más irónicas y sutiles aunque su mensaje no está ausente de cierta radicalidad.Por otro lado, cabe destacar el papel que siempre han tenido las mujeres en la concienciación social. Un ejemplo son las Guerrilla Girls, grupo artístico nacido en Nueva York en el año 1984, pioneras del arte de guerrilla y del activismo feminista. Desde sus inicios denunciaron las discriminaciones en el mundo del arte por razones de género y de raza incidiendo en un concepto global de crítica cultural. Después, extendieron sus críticas al mundo del cine, especialmente al estereotipo holywoodiense, a la cultura popular y a los clichés de género. Transmitían su ironía y humor apareciendo frente al público con máscaras de gorila para mantener su anonimato. Actualmente, las Guerrilla Girls, imitadas en otros países, se han disuelto abriendo paso a nuevos grupos de seguidoras que denuncian la discriminación de la mujer en las artes escénicas y visuales.

Uno de los ámbitos más atacados por el arte de guerrilla es el de la publicidad, que utiliza el bombardeo continuo con imágenes y mensajes intentando crear deseos y necesidades, como ya advertía el filósofo Guy Debord en “la sociedad del espectáculo”, un mundo donde todo es apariencia. O como afirma Hal Foster, perteneciente a otra generación de críticos potentes, en su visión de la antiestética, la sociedad vive sometida a la influencia del diseño “todo imagen, nada de interioridad”. Como respuesta al márqueting tradicional, el arte de guerrilla hace buen uso del “street art” con mucha crítica social e irreverencia. El espacio urbano ha sido siempre el más aprovechado por los artistas de guerrilla. En la calle plasman la insatisfacción social y el arte se vuelve un revulsivo. Es la máxima expresión de la creatividad surgida de las entrañas, la reacción popular ante aquello que ahoga a la sociedad. Uno de los máximos exponentes en este campo es Banksy, artista muy reivindicativo creador de grafitis de sátira política, cultural y moral.

En fotografía, el arte de guerrilla ha encontrado un gran filón. Con la aparición de las cámaras digitales, con un coste mínimo, se facilita el medio para ser creativo. El hecho de poder borrar y originar imágenes infinitamente y la inmediatez para difundirlas a través de diversas redes sociales que van en aumento, ha permitido que los ciudadanos pasen de ser sujetos pasivos a ser elementos activos, favoreciendo la crítica, interviniendo y creando nuevos discursos utilizando la imagen como forma de denuncia. Un ejemplo de este carácter reivindicativo popular y espontáneo, han sido ciertos colectivos como Yo Mango o The Yes Men, que utilizando los pasadizos de algunas facultades para darse a conocer, se han convertido en uno de los referentes en cuanto a sabotaje cultural. No dudan en atacar directamente las grandes corporaciones multinacionales llegando a ser ”despertadores” de conciencias e impulsores de protestas sociales que tienen como objetivo común la lucha contra la precariedad y las injusticias sociales y económicas.

En definitiva, el arte de guerrilla es más que arte y ha sido capaz de establecer un nuevo canon, un nuevo lenguaje donde el arte deja de ser un misterio para entrar en la cotidianidad, en la vida activa erigiéndose como movimiento social alternativo a las formas tradicionales, una contracultura que tiene la capacidad de crear estrategias para convulsionar y poner en entredicho aspectos de la sociedad actual. Como dice un proverbio americano, “la respuesta más rápida es la acción”.

 

GUERRILLA ART (english)

 

It is said that art is a form of economy which obeys the rules of post‐Fordism, which is an investment that is pure entertainment and consumer media, often using theexample rescued shark in formaldehyde and other niceties. We can not deny the evidence, a point they do have, but not all. Fortunately, still enduring forms of resistance whose genesis lies in political commitment and social activism able to design strategies that can convulse, in a certain order, social and artistic practices that generate other alternative imaginary narratives and hegemonic, to give other subjectivities visibility and voice to those men and those who have sought to silence. Half As Foster said, referring to art of the seventies and eighties but that also is true today, many artists focus their concern on issues related to the intersection of institutions (art and political economy, for example) and representations (sexual identity and social life), meeting also the values of the trilogy that speaks W.Benjamin: artistic innovation, social revolution and the technological revolution.

A clear example is the work of the pioneers of feminist activism Guerrilla Girls, New York‐born group in 1984 and calling itself the “conscience in the world of art.” From the beginning, denounced discrimination in the art world for reasons of sex, gender and race, and pretending to go beyond historical feminist demands to influence a global concept of cultural criticism. Later, extend this criticism to the film industry, especially the stereotypical Hollywood, popular culture and gender stereotypes. The members of the group, originally, appeared publicly with a gorilla mask to protect his anonymity and activists engaged in practices from the real discrimination suffered by women in very different records, but always through ephemeral media that conveyed humor and irony. Currently, the Guerrilla Girls, who will have imitators in other countries no longer exist in their original format but there are groups who call themselves his followers directly and denouncing discrimination against women in the performing and visual arts, not to mention groups posporno postfeminists and who also have among their referents, and that challenge patriarchal rules imposed not only in art but also in the representations, sexuality, violence, work, etc..

The world of advertising, which continually bombards us with images and messages, creating us active and passive wishes and needs, building new subjects(as warned Debord “Society of the Spectacle”), has also been and is being rereadings and re‐codings by the art of guerrilla warfare.
Guerrilla marketing or whatever it is, the feet‐on‐street are looking for creative alternatives, intended to break the mold investing, unlike traditional marketing, more energy, vitality, creativity and passion than money.

An example: the main attribute is his Leica cameras 12x optical zoom and point it out, they developed a campaign with the help of his agency Young & Rubicam in taking advantage of the environment of certain advertising space, texture and achieve exaggerated a good impact on pedestrians.

Another example that also makes the passive citizens active agents, have been the collective Yomango or The Yes Men, who, using the halls of some schools as an initial platform to be known, they become “awakening” of consciousness and promoters of social protest of all kinds have a common objective, the fight against insecurity and social injustice and / or economic.

All this and much more in art and social activism, a set of poetic and artistic practicesthat seek those words, which identifies the personal and political life and art continue to have effect.

ART DE GUERRILLA (català)

Quan l’art es entès com una forma d’economia que obeeix a les regles del posfordisme convertint-se en un espectacle consumista i mediàtic, el seu discurs es transforma simplement en publicitat. Com el tauró i les vaques en formol, l’art esdevé un producte. Afortunadament encara romanen formes de resistència que generen consciència i que tenen com a única raó d’existència l’acció social, punt d’unió col·lectiva front la influència del mercat i la obediència a la cultura de l’“establishment”. Alguns teòrics i crítics de l’art com Danto, van reflexionar a inicis dels anys 80, sobre la fi de l’art i el naixement de noves concepcions artístiques amb infinitats de camins i nous discursos per la seva producció. Danto, afirma que l’art contemporani ha aconseguit, i aquesta és una de les seves fites més importants, la llibertat de l’artista per transmetre idees i fer crítica política i social.

En aquesta mateixa línia trobem l’art de guerrilla anant més enllà de la mera forma artística, la transcendeix contenint sempre un missatge social i actiu amb la voluntat de despertar la consciència crítica de l’espectador davant les contradiccions i els conflictes creats pel sistema. Així, aconsegueix establir una simbiosi entre la part lúdica de l’art i la reflexió. Tot i el seu caràcter subversiu i revolucionari tanmateix utilitza les tàctiques més subtils i iròniques encara que el seu missatge no estigui absent de certa radicalitat.

Cal destacar el paper que sempre han tingut les dones en la conscienciació social. Un exemple són les Guerrilla Girls, grup nascut a Nova York l’any 1984, pioneres en l’art de guerrilla i en l’activisme feminista. Des dels seus inicis van denunciar les discriminacions en el món de l’art per raons de gènere i de raça incidint en un concepte global de crítica cultural. Després van extendre les seves crítiques al món del cinema, especialment a l’estereotip hollywoodiense, a la cultura popular i als clixés de gènere. Transmetien el seu humor i ironia apareixent amb màscares de goril.la davant del públic per mantenir el seu anonimat. Actualment, les Guerrilla Girls, imitades a altres països, s’han dissolt obrint pas al sorgiment de grups de seguidores que denuncien la discriminació de la dona en les arts escèniques i en les arts visuals.

Un dels àmbits més atacats per l’art de guerrilla és el de la publicitat, que utilitza el bombardeig continu amb imatges i missatges per crear desitjos i necessitats, tal i com advertia el filòsof Guy Debord en “La societat de l’espectacle”, un món on tot és aparença. O com afirma Hal Foster, que pertany a una altre generació de crítics potents, en la seva visió de l’antiestètica, la societat viu sotmesa a la influència del disseny “tot imatge, res d’interioritat”. Com a resposta al màrqueting tradicional, l’art de guerrilla fa ús de l’“Street Art” amb molta crítica social i irreverència. L’espai urbà ha estat sempre el més aprofitat pels artistes de guerrilla. Al carrer plasmen la insatisfacció social i l’art es torna un revulsiu. És la màxima expressió de l’art sorgit de les entranyes, la reacció popular davant d’allò que ofega a la societat. Un dels màxims exponents en aquest camp és Banksy, artista molt reivindicatiu creador de graffitis de sàtira política, cultural i moral.

En fotografia, l’art de guerrilla ha trobat un gran filó. Amb l’aparició de les càmeres digitals, amb un cost mínim, s’ha facilitat el mitjà per ser creatiu. El fet de poder esborrar i originar imatges infinitament i la immediatesa per difondre-les a través de diverses xarxes socials que van augmentant, ha permès que molts ciutadans passin de ser subjectes passius a ser elements actius, afavorint la crítica, intervenint i creant nous discursos utilitzant la imatge com a forma de denúncia. Un exemple d’aquest caràcter reivindicatiu popular i espontani, han estat certs col·lectius com Yo Mango o The Yes Men, que utilitzant els passadissos d’algunes facultats per donar-se a conèixer, han esdevingut un dels referents quant a sabotatge cultural. No dubten en atacar directament les grans corporacions multinacionals i esdevenen “despertadors” de consciències i impulsors de protestes socials que tenen com a objectiu comú la lluita contra la precarietat i contra les injustícies socials i econòmiques.

En definitiva, l’art de guerrilla és molt més que art i ha estat capaç d’establir un nou cànon, un nou llenguatge on l’art deixa de ser un misteri per entrar en la quotidianitat, en la vida activa esdevenint un moviment social alternatiu a les formes tradicionals, una contracultura que té la capacitat de crear estratègies per convulsionar i posar en entredit aspectes de la societat actual. Com diu un proverbi americà, “la resposta més ràpida és l’acció”.